UN POEMA DE LIA KAVARIA TRADUÏT AL CATALÀ PER PERE BESSÓ

Lia Karavia, Grecia

UN POEMA DE LIA KAVARIA TRADUÏT
AL CATALÀ PER PERE BESSÓ

ELS SUÏCIDES DE BADES


No tots en va.
Malalties inguaribles que
els medicaments no poden alleujar.
Colps durs i la paciència
colps cruels més enllà de la paciència
més enllà de la vora del precipici
i més enllà.
Hi ha suicides en la Gràcia justificant.
No tots, però.
N’hi ha els que no han tingut paciència
d’esperar el cantó del carrer
potser el xiulit del vaixell
l’illa del naufragi
i potser un ocell gegant mític
que anava a dur-los, depositar-los
en l’altra vora de l’abís
si hagueren esperat pacientment un dia més
tal volta una hora.
Els suïcides de bades.

LES VAINEMENT SUICIDÉS


Pas tous vainement.
Des maladies inguérissables que
les médicaments ne peuvent plus alléger.
Des coups durs et de la patience
des coups cruels au-delà de la patience
au-delà du bout du précipice
et au-delà.
Il y a des suicidés dans la Grâce justifiante.
Pas tous.
Il y en a qui n’ont pas patienté
jusqu’au tournant de la rue
peut-être le sifflement du bateau
à l’île du naufrage
et peut-être un oiseau gigantesque mythique
qui allait les mener, les déposer légèrement
à l’autre bout de l’abysse
s’ils avaient patienté un jour de plus
probablement une heure.
Les vainement suicidés.